manoly rubio garcia

Dissenyo, escenografejo, dibuixo, friquejo,
visualitzo, fabrico, m'estampo i moriré.
Trans... i tant! #nb #ella

Posted In: 2019 · Adala · Arts Escèniques · Escenografia · Música

28th març 2019

 

La construcció de l’escenografia de la Trista i Clara Tur 2019 va consistir bàsicament en 4 estructures metàl·liques desmuntables amb una làmina de ciclorama de pvc tensada amb velcros. La idea original era treballar-ho com a pantalles de retroil·luminació amb sombres xinesques ja que la projecció audiovisual va ser descartada per falta de pressupost i complicació amb la movilitat i varietat d’escenaris.

 

 

Vam poder materialitzar aquestes estructures gràcies al bon fer de la Marta de la Cooperativa La Paleta que amb carinyu i paciència va treballar amb el material reciclat que li vam portar.

 

   


 

“Hi ha una foscor que sento, des de que sóc petit,
Per això sempre m’espanto quan algú m’ha aplaudit

Totes les pluges conto,
ja no em queda ni un dit,
Creu-me que encara intento entendre el que et vaig dir amb la pregunta:

Quantes pluges han de caure,
per fer créixer un nou arbre,
que em serveixi d’aixopluc
que em serveixi d’aixopluc”

 

 

 

 

“T’ho diré cinc,
tinc les vides d’un gat i has de saber que hem queden sis,
les passaré a l’ermita intentat passar la set,
vaig caure a la marmita i ara mai em sento vuit,
això que escric és serio escolta-ho comencem de nou”

 

 

 

Un cop vam acabar les estructures i li vam fer una mà de pintura va tocar enganxar-hi els velcros i treballar amb els ciclorames de retroprojecció que vam haver de termosoldar manualment amb eines casolanes ja que si ho encarregàvem a fer se’ns menjava tot el pressupost. Doncs bé, ho vaig aprofitar com a una oportunitat per experimentar i aprendre noves tècniques. DIY or die.

 

 

 

 

“Reggae en català, reggae all over!”

 
 

 


 

 

 

Si voleu veure més del projecte Trista i Clara Tur 2019 podeu descobrir més detalls aquí:

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.