manoly rubio garcia

Dissenyo, escenografejo, dibuixo, friquejo,
visualitzo, fabrico, m'estampo i moriré.
Trans... i tant! #nb #ella

Posted In: 2017 · Arts Escèniques · Escenografia · Espectacles / documentació · teatre

5th setembre 2017


He col·laborat en el disseny i el·laboració de l’espai escènic de l’obra de teatre Màtria.
Assitint als assajos i participant de la resolució tècnica de problemes aportant idees clau per a l’obra.Màtria parteix de la recerca que fa Carla Rovira sobre l’afusellament i desaparició del seu tiet avi Enrique Isart Alonso a mans de les tropes franquistes en acabar la guerra. A través de les cartes que aquest va escriure a la familia abans i durant la guerra, així com des de la presó esperant ser afusellat, s’obre un diàleg intergeneracional entre les dones de la familia i que vol fer partícep al públic. Aquesta obra amb una clara disposició en rotllana pretén posar al centre els silencis que va obrir la derrota col·lectiva d’una guerra i explorar-ne precissament què passa als marges, allà on hi trobem lo col·lectiu. Aquest centre alhora representa el passat enterrat, les fosses comunes i és per això que es simula la terra amb suro, d’on durant l’obra s’aniran desenterrant objectes.

This slideshow requires JavaScript.

Durant el primer assaig obert, un mes abans de la seva estrena a Fira Tàrrega 2017, van sorgir uns quants problemes tècnics que dificultaven la feina a la protagonista i restaven agilitat. Calia trobar una solució per a projectar les cartes que resultés còmode i natural per al grup d’intèrprets i alhora millorés el ritme i l’estètica de l’escena donant noves possibilitats.

This slideshow requires JavaScript.

Com es tracta d’una conversa al voltant d’una taula, haviem de poder escampar-hi i desplegar les cartes còmodament. D’aquí va sorgir la idea de penjar la webcam amagada dins d’una làmpara central que il·luminava la superfície d’enregistrament.

This slideshow requires JavaScript.

Aquesta solució va donar peu a noves possibilitats expressives més enllà de l’enregistrament de les cartes. Alhora ens permetia poder enretirar amb facilitat la làmpara amb una politja.


La projecció finalment la vam resoldre amb la construcció de 2 pantalles, visibles des de qualsevol punt de la rotllana.

This slideshow requires JavaScript.

La decissió de penjar la càmera a la làmpara també acabarà sent clau per tancar l’obra, ja que al final es projecta la imatge zenital on hi apareix el cercle de persones que comparteixen les seves històries de silenci i dolor.

+info: www.carlarovira.cat/matria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.